Llar d'infants Pam i Pipa

ANTONI TAPIES

Llar d’infants

ANTONI TAPIES

"I, com en tots els jocs d’infants, els artistes tampoc no fan les coses “perquè sí”. Jugant... jugant, de petits, aprenem a fer-nos grans. Jugant... jugant, fem créixer el nostre esperit, ampliem el camp de la nostra visió, del nostre coneixement. Jugant... jugant diem coses i n’escoltem, despertem aquell qui s’ha adormit, aju- dem a veure aquell qui no en sap o aquell a qui han tapat la vista."

En mirar, no heu de pensar mai el que la pintura –com totes les coses d'aquest món– “ ha de ser ”, o el que volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per la vida, o un cop de peu –per què no?– que digui “prou!”. Pot ser un aire dolç de matinada, ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre.

Jo us convido a jugar, a mirar atentament... jo us convido a pensar."

Antoni Tàpies, “El joc de saber mirar”, Cavall Fort, núm. 82, Barcelona, gener de 1967.

I nosaltres us convidem a fer una proposta que ens arriben desde la Fundació Antoni Tapies:

  • Es tracta d'oferir als infants tot tipus de materials que trobeu per casa: Trossets de cartró, de paper esguinçat, fulles o tronquets, petxines, botons, clips, pedretes, cacau o café en polç, pasta de sopa o macarrons, trossets de llana, de roba, pintura...

  • Agafeu un suport de cartró (20X20 aprox), empastifeu-lo be amb cola blanca i deixeu que ells enganxin el que vulguin a sobre.

  • No guieu el procés dient què és millor posar ni com posar-ho, només deixeu-los que facin la seva obra d'art... en quedareu meravellats!!!

Descarrega't la nostre applicació!