Background

ENSENYAR-LOS A CONVIURE AMB LA FRUSTRACIÓ

Imatge principal

ENSENYAR-LOS A CONVIURE AMB LA FRUSTRACIÓ

Ara.cat CRIATURES

No sempre aconseguim el que volem i això pot generar frustració. Si gestionar aquesta reacció és complicat per a un adult, com serà per a la canalla?

El camí de la frustració fa molta més pujada per a un infant, que hi transita sense eines. Tot va com una seda fins que, de sobte, un impediment li barra el pas: alguna cosa no li va o no li surt ben bé com voldria o com s’esperava, i ja hi som: plors, rebequeries... Frustració. Ràbia.

“La frustració es pot definir com aquell comportament que està bloquejat per algun obstacle. La persona no pot aconseguir o accedir al seu objectiu desitjat, cosa que li genera un estat emocional negatiu” que pot anar “des de la confusió, la tensió o la inquietud fins a la irritació i fins i tot l’agressió; i en última instància la desorganització de la conducta”.

En general deixem que els nens es frustrin poc, per no dir molt poc. Tots plegats fem el que calgui per evitar-ho.

Si criem la canalla en el món de la piruleta, en una bombolla on tot és fàcil, res els incomoda, cap fita els costa i cap conflicte els fa la punyeta, els privem d’un recurs clau per a l’adultesa: la resiliència. En lloc d’evitar que es frustrin o d’ensenyar-los a no frustrar-se, ensenyem-los, pel seu bé, a frustrar-se (a mantenir el desengany a ratlla, a combatre l’adversitat), i fem-ho sense frustrar-nos. Amb moderació, la frustració els convé; exposem-los-hi, doncs, perquè aprenguin a tolerar-la. Hem de capaços de resistir-nos a donar-los tot el que volen o demanen. Ens preocupem massa pel seu benestar emocional, i això fa que inconscientment no els deixem créixer.

Ni sempre que sí ni sempre que no

Si cedim a qualsevol demanda, totes, sempre, no els estem pas aplanant el camí, sinó posant-los bastons a les rodes. Cal valorar les diferents situacions i anar alternant el sí amb el no .Ni és bo resistir-nos a tot ni complaure’ls en tot.Això no és fàcil perquè confonem voler el millor per als nostres fills amb desitjar que tinguin tot el que volen.Si cedim davant d’una rebequeria el que estarem fent és ensenyar-los que, actuant d’aquesta manera, podran aconseguir tot el que es proposin.

Els sobreprotegim

Confonem estimar-los amb procurar que no els falti res, i amb això estem provocant que no valorin res i que pensin que tot es pot aconseguir d’una manera ràpida i sense gens ni mica d’esforç. Se’ls ha d’anar explicant constantment que no sempre es pot tenir tot el que es vol.

Com sempre, no ens podem refiar de cap fórmula infal•lible: cada nen és un món. Si s’enfada perquè alguna cosa l’empipa reaccionem-hi segons la seva edat , tarannà i sobretot amb una gran coherència pel que fa a normes i comportaments acceptables. La frustració els (i ens) posarà a prova.

Cliqueu aquí si us interessa aquest tema

Descarrega't la nostre applicació!